rawpixel 661924 unsplashLa Fundació Ferrer i Guàrdia juntament amb Ateus de Catalunya i Catalunya Laica hem participat en l’elaboració del futur Pla de Drets Humans de Catalunya. Com a associacions que defensen a les persones que es declaren atees, agnòstiques o lliurepensadores, hem proposat 17 mesures per garantir la igualtat de tracte a les opcions de consciència no-religioses i per assolir la laïcitat en les institucions polítiques i socials. Aquestes són les propostes que hem traslladat a l’Estructura de Drets Humans, la plataforma encarregada de recollir les aportacions de la societat civil formada pel Síndic de Greuges i l’Institut de Drets Humans de Catalunya:

  1. Promoure la instauració de la laïcitat com a fonament de l’organització social i política
  2. Proposar una Llei de Llibertat de consciència
  3. Modificar el Codi Penal espanyol per eliminar el delicte d’ofensa als sentiments religiosos
  4. Facilitar la denúncia de la superstició i del frau que s’amaguen darrere algunes pràctiques religioses
  5. Derogació de tots els acords de Catalunya amb la Santa Seu i les altres confessions religioses
  6. Treballar per la creació d’una Carta Europea de la Laïcitat
  7. Modificar les lleis per equiparar els drets de les associacions amb les confessions religioses
  8. Incorporar el Registre Oficial d’Institucions Religioses al Registre General d’Associacions de la Conselleria d’Interior
  9. Impulsar l’obligació per part dels poders civils d’oferir la possibilitat d’efectuar celebracions laiques
  10. Revisar el calendari festiu laboral i escolar
  11. Eliminació de la Direcció General d’Afers Religiosos i la creació de la DG d’Afers de Consciència o de Laïcitat
  12. Suprimir qualsevol aportació directa o indirecta de la Generalitat de Catalunya al finançament de les confessions religioses
  13. Suprimir en l’ensenyament qualsevol assignatura de religió
  14. Suprimir qualsevol element de culte o ideològic a les aules
  15. Supressió de tots els símbols religiosos o ideològics exposats a edificis o indrets públics
  16. La supressió de símbols religiosos a les cerimònies oficials
  17. La supressió d’espais confessionals en els mitjans de comunicació públics

Consulta el document de propostes

Aquestes propostes es van treballar en una Àgora de Drets celebrada el passat 15 de juny a la seu de la Fundació Ferrer i Guàrdia per debatre sobre el dret a la llibertat de pensament, consciència i religió. En aquesta sessió també es va elaborar una diagnosi sobre la situació de les opcions de consciència no-religioses, així com el plantejament inicial que formulava l’Estructura de Drets Humans sobre el que havia de ser el futur Pla.

Discriminació, connivència amb les institucions i favoritismes

Les tres entitats (Fundació Ferrer i Guàrdia, Ateus de Catalunya i Catalunya Laica) considerem que hi ha una herència del franquisme per afavorir a una confessió religiosa concreta, com és el cas del catolicisme, a través de la legalitat i les actuacions executives de les institucions.

Tots els intents per revertir aquesta situació des del poder legislatiu han fracassat en topar amb unes majories polítiques que defensen o permeten aquests favoritismes. En els quaranta anys de democràcia, el Parlament espanyol ha tombat propostes per obligar a l’autofinançament de les confessions religioses i a revisar els acords de l’Estat amb la Santa Seu. Un altre cas és la manca d’emparament legal a l’apostasia. Des del Congrés s’ha rebutjat en diverses ocasions regular aquest dret perquè les persones es puguin desvincular d’una religió. Un altre exemple és la pervivència encara del delicte d’ofensa als sentiments religiosos en el Codi Penal sense que es plantegi la seva eliminació. Es tracta d’una forma emmascarada de persecució penal a les persones contràries als dogmes hegemònics i una actualització de l’antic delicte de “blasfèmia”.

Per assolir la laïcitat en les institucions, cal posar fi a tots els privilegis fiscals, legals i educatius que compta l’església catòlica: l’exempció de pagar impostos, la casella de l’IRPF (l’única confessió religiosa), el sufragament públic del professorat de religió escollit des dels bisbats, l’obligatorietat de l’Estat d’assumir els costos de manteniment del patrimoni històric eclesiàstic mentre l’explotació turística i els seus beneficis se’ls queda l’Església, entre altres.

Per tots aquests motius, traslladem a l’Estructura de Drets Humans un replantejament de la proposta inicial sobre el dret a la llibertat de pensament, consciència i religió, i demanem que s’incloguin totes aquelles mesures destinades a protegir els drets d’aquelles persones que volen exercir aquesta llibertat de pensament i consciència fora de l’àmbit de les religions. En l’actual Pla de Drets Humans, se circumscriu aquest dret únicament a l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança de les religions, quan els drets humans han de ser un element igualitari i igualador de drets de les persones amb independència de les seves conviccions.