El passat 9 de juliol la Fundació Ferrer i Guàrdia va organitzar el seminari “Polítiques de joventut en temps de Covid-19: reptes i mecanismes per a la transformació”. La situació desencadenada pel COVID19 ha posat de manifest l’existència d’una concatenació de crisis (sanitària, econòmica, ambiental, de qualitat democràtica, etc.) que afecten especialment a les persones joves, incrementant la seva vulnerabilitat social. És necessari elaborar diagnosis precises sobre com afecten aquestes crisis a les condicions de vida i expectatives de futur de les persones joves, i també repensar com haurien de ser les polítiques de joventut em aquest nou context. Per això, la Fundació Ferrer i Guàrdia ha organitzat diversos seminaris per ajudar a elaborar una resposta conjunta per abordar aquesta crisi sistèmica.  

En aquest seminari hem comptat amb la participació d’experts i expertes de diversos àmbits de les polítiques de joventut que ens han donat la seva visió sobre la situació actual i sobre com abordar els reptes de les polítiques de joventut.  

En el seminari s’ha posat de manifest que les polítiques de joventut són d’abast limitat i amb poca capacitat d’incidència, el que fa que augmenti la necessitat d’abordar els diferents reptes que sorgiran.   

Cal, doncs, que es replantegin les polítiques públiques en el nou cicle econòmic, en general, i les polítiques de joventut, en particular, donant-les més centralitat i incorporant la mirada jove en les polítiques de caràcter transversal, atesa la interseccionalitat de les problemàtiques que els afecten.  

Serà d’especial rellevància treballar en l’àmbit educatiu, ja que s’hi desenvoluparà un increment de desigualtats i d’abandonament escolar. També en l’àmbit universitari caldrà repensar els continguts i l’orientació universitària, ja que hi haurà increment de l’atur i la precarietat, tenint una afectació directa a les trajectòries vitals i emancipadores dels i les joves.  

S’espera un increment del teletreball, però tenim una estructura econòmica que se sosté en mà d’obra de baixa qualificació. Si no hi ha un canvi substancial del model productiu, ens trobem davant d’una economia que no permet el teletreball en molts àmbits (feines de cures, serveis presencials, etc.). De fet, és probable que, si més no en el curt termini, no hi hagi canvis en el model productiu, sinó més aviat en l’estructura del treball. Caldria, doncs, potenciar l’economia social i cooperativa vinculada al territori i promoure-hi la implicació de persones joves. 

La digitalització i l’ús d’eines telemàtiques té dues cares. Si bé per una banda pot oferir oportunitats per a treballar, estudiar, relacionar-nos o per a la participació ciutadana, també pot esdevenir un nou eix de desigualtat, i accentuar les bretxes, no només d’accés a les TICs, sinó d´ús i de qualitat d’ús. 

La crisi probablement comportarà una atomització de les relacions personals. Això tindrà també conseqüències sobre les formes de participació; pot accentuar el distanciament de les persones joves de les institucions públiques. Cal escoltar-los més i fer-los partícips de les solucions. 

Aquestes desigualtats, no obstant això, afectaran de forma diferenciada segons el territori, els recursos econòmics disponibles o el capital cultural. A mig termini, s’haurà de repensar també el model productiu i les estratègies de repartiment del treball amb mesures de protecció social, com la Renda Bàsica de Ciutadania. 

La Fundació Ferrer I Guàrdia treballa des de fa més de 30 anys per millorar les condicions de vida de les persones joves, emfatitzant la importància de la seva participació en el disseny, execució i avaluació de les polítiques que els afecten. Aquesta crisi posa de manifest la importància d’impulsar les polítiques de joventut de forma integral, per evitar incrementar la desigualtat i la vulnerabilitat d’una generació de joves que ja va ser colpejada per la crisi anterior. La situació exigeix mesures contundents, coordinades i participades pels propis joves. La Fundació Ferrer i Guàrdia hi contribueix des de la generació de coneixement i mitjançant la recerca d’espais de diàleg i acord entre els diferents actors protagonistes: les institucions públiques, els professionals de les polítiques de joventut, les organitzacions juvenils, el món acadèmic i els i les joves. 

Plantilla_Imatges.png