Us compartim algunes de les principals conclusions de l’informe “Bretxes digitals i educació: Usos de les TIC en l’aprenentatge, usos socials de pantalles i xarxes i noves bretxes digitals” en que analitzem les diverses dimensions de la bretxa digital que afecta als infants i joves, i la incorporació de les TIC al sistema educatiu i a l’aprenentatge. Parlem de bretxes digitals, però constatem que el seu origen són les desigualtats socials i que és sobre aquestes desigualtats que les bretxes digitals se superposen.  En aquesta versió de l'informe afegim reflexions sobre com s'han agreujat les desigualtats digitals durant el confinament.

L’anàlisi afirma que hi ha hagut una generalització de l’ús de les TIC per part dels infants i adolescents però que no hi ha una superació de la bretxa d’accés. Hi ha una menor possibilitat d’accés a ordinadors respecte als telèfons mòbils i això implica que una sèrie d’usos i activitats específiques no es poden desenvolupar, a més de l’afectació en el seguiment de les tasques educatives. El mateix passa amb certes llars que no tenen accés a la xarxa d’internet o amb els propis dispositius mòbils, que tot i tenir-los, no tenen dades que permeten l’accés a la xarxa.  

Així mateix, la majoria d’adolescents i joves passen cada vegada més temps connectats a internet i que això implica una major desigualtat per aquells que no hi tenen accés, ja que queden fora d’aquests espais de relació i de l’adquisició de les competències digitals que s’hi generen, és el que anomenem la bretxa d’ús.  

Pel que fa als aprofitaments (bretxa de qualitat d’ús) veiem la rellevància de que per aconseguir capacitació digital no hi ha prou amb  garantir l’accés als recursos TIC sinó que aquesta capacitació s’assoleix quan totes les persones gaudeixen de les mateixes oportunitats per treure profit d’aquestes noves tecnologies i això està vinculat al capital cultural.  

Les bretxes digitals i l’educació 

L’informe remarca que “la manca de mesures que permetin acompanyar l’ús digital de les aules d’un accés igualitari als recursos TIC (especialment a l’ordinador i a la xarxa d’Internet) fora d’aquestes, acaba provocant que, contràriament al que es podria pensar, quan un centre educatiu presenta una major implantació de les TIC en el dia a dia de l’aula, es produeixen més desigualtats. I això, es degut al fet que les limitacions en l’accés provoquen mancances, dificulten els aprenentatges i el seguiment de les activitats educatives, condicionen possibles pitjors resultats acadèmics pel fet que no es disposa dels recursos adequats quan i com és necessari i, per tant, generen desigualtats en la capacitat d’aprofitar les TIC en relació a l’àmbit educatiu. És a dir, més enllà, de la implantació de les TIC a l’aula, allò realment transformador és cobrir la necessitat de proveir de recursos, de connexió i d’acompanyament als infants i adolescents”.  

La Fundació Ferrer i Guàrdia a través de l’informe apunta que resulta imprescindible preparar els infants i adolescents per desenvolupar-se en un entorn altament canviant i, això, va més enllà de l'alfabetització digital, doncs cal propiciar l'adquisició d'un conjunt de coneixements, habilitats i aptituds, amb una perspectiva d'aprenentatge al llarg de la vida. En línia amb la principal conclusió de l’informe on s’explica que hi ha hagut una generalització de l’ús de les TIC  i que aquestes ofereixen oportunitats de millora de la vida a les persones  però que suposa una extensió més de les desigualtats socials tradicionals, atès que és en aquestes desigualtats prèvies on tenen el seu origen i les bretxes digitals, les incrementen, esdevenint un element que n’augmenta les possibilitats d’exclusió.  

Pots consultar linforme aquí. 

 

bretxes.png