Imprimeix

portada immatriculacionsAmb el títol “Les immatriculacions de l'Església Catòlica. Història de com s'han arrabassat béns patrimonials i de la lluita per recuperar-los”, la Fundació presenta un informe sobre les inscripcions de béns patrimonials que han dut a terme diòcesis, bisbats i arquebisbats a Catalunya i a la resta de l’Estat mitjançant un privilegi legal, ara ja derogat. Un assumpte que ha estat abordat en diversos dels Informes Ferrer i Guàrdia dels darrers anys.

Aquest privilegi deriva d’una llei de l’època franquista i després amb una modificació legislativa del govern presidit per José María Aznar un representant eclesiàstic podia inscriure un immoble com si fos un notari. Això ha permès que, només en els darrers vint anys, s’hagin inscrit més de 4.500 béns immobles, segons algunes fonts. Uns béns que inclouen catedrals i altres llocs de culte (en alguns casos edificis declarats Patrimoni de la Humanitat de per la UNESCO, com la Mesquita de Còrdova), però també cementiris, quioscos, places públiques, horts o cases.

L’informe també aborda les diferents alternatives que tenen les institucions per recuperar el patrimoni immatriculat, ara que la llei que ho permetia ja ha estat derogada. I és que molts municipis tot just estan descobrint que alguns béns que es consideraven de domini públic han estat inscrits a nom de l’Església; d’altres, en canvi, ja han iniciat processos judicials per abordar-ho. Una tasca a la qual estan contribuint també plataformes i entitats com la Coordinadora Recuperando o la Plataforma de Defensa del Patrimonio Navarro i, a Catalunya, el sindicat Unió de Pagesos. Per la seva part, el govern espanyol s’ha compromès a publicar properament un llistat dels béns immatriculats.

Des de la Fundació Ferrer i Guàrdia opinem que la qüestió de les immatriculacions no es pot analitzar aïlladament, sinó que cal analitzar-ho com un més dels nombrosos privilegis que encara avui dia té l’Església Catòlica: exempció de pagar alguns impostos, com l’IBI, l’ensenyament de la religió a l’ensenyament públic, la selecció dels professors de religió pagats per l’Estat, el finançament a través de l’IRPF... Per tant, l’assumpte de les immatriculacions hauria de ser un punt decisiu per qüestionar des de la societat i les institucions el paper que juga l’Església Catòlica, i per emprendre definitivament les reformes que calgui per fer que aquest paper sigui el de la societat laica a la qual hauríem d’aspirar.

 Et pots descarregar l'informe: aquí.