FFG JCC22

¿Com evitar que la laïcitat s’utilitzi per imposar les normes culturals de la majoria? ¿O com reconèixer la diferència sense caure en el determinisme cultural?

  
Aquestes qüestions i moltes altres es van abordar el dimecres 23 de novembre en el diàleg “Una laïcitat inclusiva per una societat diversa”. L’acte va servir per presentar el nou Informe Ferrer i Guàrdia 2022 dedicat a la laïcitat i la interculturalitat.  

 

Informe Ferrer i Guàrdia 2022: Antiracisme, descolonialitat i relativisme cultural 

L’Informe Ferrer i Guàrdia 2022 compta amb vuit articles on es tracta l’equilibri entre laïcitat i interculturalitat, així com qüestions relacionades amb la descolonialitat, l’antiracisme, les desigualtats de les minories religioses i el relativisme cultural.  

En aquesta onzena edició de la publicació han participat: Lluís Pérez-Lozano (Fundació Josep Irla), Daniel Gamper (UAB), Antoinette Torres (Afroféminas), Maryam Namazie (Exmuslims Great Britain), María Ignacia Ibarra (UB), Mostafà Shaimi (UdG), Víctor Albert (U. Toulouse), Joan-Francesc Pont (F. Ferrer i Guàrdia).  

 

De l’horitzó ideal a la instrumentalització de la laïcitat i la interculturalitat 

En la presentació de l’Informe van participar alguns dels i les articulistes de la publicació: Mostafà Shaimi, professor de la Universitat de Girona i coordinador del Màster de Diversitat Religiosa del mateix centre, María Ignacia Ibarra, doctora en Societat i Cultura, i Víctor Albert, doctor en Sociologia. El diàleg va estar moderat per Lluís Pérez-Lozano, professor del Departament de Polítiques i Sociologia de la Universitat Pompeu Fabra i patró de la Fundació Ferrer i Guàrdia.  

Per Mostafà Shaimi, “la laïcitat i la interculturalitat a Catalunya són instruments de racisme”. Aquesta afirmació l’argumentava perquè ambdós elements són instrumentalitzats políticament a costa de les minories religioses o culturals. “No és un discurs creat per les persones afectades per racisme, on el que preocupa són els drets, també els drets culturals”, va declarar. Segons Shaimi, hi ha un discurs polític que es contradiu totalment amb la pràctica. Un exemple evident per ell són els espais religiosos de les minories relegats a polígons industrials.  

En aquesta línia, Shaimi va criticar la creació de comunitarismes abstractes com el de “comunitat musulmana” o “comunitat gitana”, tant la seva folklorització com la falta de provisió de condicions materials. En paraules seves, el discurs de la interculturalitat d’una societat cohesionada mai es podrà assolir si aquests col·lectius no tenen les necessitats cobertes. En la seva intervenció va reconèixer que creu en els valors universals, però “construïts des de la diferència”, és a dir, “sumant les produccions de tots els contextos”.  

Des d’una visió llatinoamericana, María Ignacia Ibarra va apuntar en la relació entre modernitat-secularització-colonialitat i el seu ús per erradicar i subordinar les espiritualitats dels pobles indígenes. El seu punt de vista és que la laïcitat també és un valor susceptible de ser descolonitzat. “Vivim en un món colonial on la societat occidentalitzada difon un paràmetre d’ésser humà”, va esgrimir Ibarra. A més, el fet que el laïcisme s’hagi erigit a Europa en moviment contrari al privilegi i el poder del cristianisme, en el seu parer, ha generat una superioritat moral cap a altres manifestacions religioses com el politeisme.    

El sociòleg Víctor Albert va defensar el paper de la laïcitat en una democràcia moderna per permetre la lliure expressió de conviccions i assegurar la igualtat de tracte. No obstant això, va fer una crítica als actors que fan un ús colonial o racista de la laïcitat. Els seus exemples van ser tant la França actual com la de la III República. “En els territoris colonitzats no s’aplicava la laïcitat com existia a la metròpolis, sinó que s’utilitzava la religió com a element de control de la població”, va explicar Albert. 

Una última idea per abordar la complexitat del debat va ser la identitat de la majoria social. Per Albert, “les identitats no són únicament les de les minories, la majoria blanca secularitzada també té identitats encara que les percebem com a neutrals”.