CapturaParlament

La Fundació Ferrer i Guàrdia va comparèixer el dilluns 21 de novembre a la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya per donar la seva visió sobre el projecte de llei de foment de l’associacionisme. Precisament, un dels principals objectius de l’organització és el recolzament a entitats i la promoció de la participació com a garantia de la democràcia.  

La directora Hungria Panadero va participar amb una ponència on va exposar quatre àrees on es poden introduir millores al text legislatiu.  

 

Coneixement de l’associacionisme 

Des de la Fundació es va demanar que la futura llei contempli la creació d’un observatori de l’associacionisme per tal de generar coneixement en el sector. “És necessari conèixer per actuar, i difícilment es pot avaluar l’impacte de la llei sense el coneixement del punt de partida”, va expressar Panadero. En aquest sentit, es va fer constar la importància de saber el nombre d’entitats del territori català, les seves característiques i necessitats, el seu valor afegit, així com les percepcions de la ciutadania envers l’associacionisme i la participació.  
 
Es va reivindicar la necessitat del desplegament d’un registre únic i un cens viu d’entitats. Aquest mecanisme permetria fer un seguiment de la realitat associativa, així com de l’índex de mortalitat d’entitats.  

També es va reclamar que la norma ampliï la generació de coneixement més enllà de l’àmbit universitari per tal d’incloure a tot el teixit associatiu, el qual històricament ha estat el major impulsor d’estudis sobre la realitat associativa.  

 

Finançament de les entitats 

Pel que fa al finançament, des de la Fundació es van demanar mecanismes de suport, ordenació i orientació per a l’administració local respecte l’acció subvencional. Es va destacar com hi ha una gran diversitat  de convocatòries i com sovint presenten contradiccions. Per aquest motiu, es van reclamar millores en els calendaris, la tramitació i els formularis, així com una adaptació de l’administració electrònica a les necessitats associatives.  

En la seva intervenció, la directora Hungria Panadero, també va reivindicar els recursos no monetaris perquè s’incloguin i s’especifiquin en la normativa. “Recordar que el finançament no només provenen de les administracions, sinó també en els recursos en espècie com locals, materials i assessorament”, va argumentar.  

 

Educació en la participació 

Un dels punts importants a desenvolupar en la nova llei és l’educació en la participació. Des de la Fundació es va incidir en la necessitat de fomentar espais d’aprenentatge de cultura participativa per tal d’incrementar el nombre de participants i la seva diversitat. A la vegada, formar als professionals de l’administració en aquest coneixement perquè el puguin aplicar en processos i espais participatius que s’empren en el desplegament de les polítiques públiques.  

A més, es va demanar d’ampliar i ordenar els àmbits formatius perquè s’incloguin els serveis comunitaris, les escoles d’adults, els centres d’educació especial, així com projectes del consorci per la llengua.  

 

Competències associatives 

L’últim pilar de les demandes de la Fundació per a la nova llei van ser el reconeixement de les competències associatives per millorar l’ocupabilitat de les persones i que es valorin també en els processos de selecció públics. No obstant això, es va alertar dels reptes d’una possible mercantilització d’aquests reconeixements per part d’entitats, així com d’evitar una excessiva burocratització en la certificació d’aquestes competències per part de les entitats. 

 

Escolta la nostra intervenció en la comissió del Parlament a partir del minut 2:16:50