FFG InformeFFG IG3

La Fundació Ferrer i Guàrdia va presentar aquest dijous la 10a edició del seu anuari de la laïcitat: l'Informe Ferrer Guardia 2021. L'estudi recopila i incorpora les dades principals sobre religiositat a Espanya i Catalunya per analitzar l'evolució de les creences de la societat.

La novetat principal d'aquest any és que la pèrdua de religiositat i la secularització de la societat espanyola s'ha accelerat des que va començar la pandèmia. Segons les dades recopilades a partir dels baròmetres del CIS, si el 2019 només un 27,5% de la població espanyola es declarava no creient, la xifra d'agnòstics i ateus s'ha elevat fins al 37,1% el 2021. Es tracta d'un augment de gairebé 10 punts percentuals en els darrers dos anys.

 

Las generacions més joves són menys religioses

La qüestió generacional és una de les causes principals. Els espanyols més joves cada cop són menys creients. Per primera vegada al registre històric, els ateus i agnòstics són majoria entre els menors de 34 anys amb un 56,2%, una xifra que arriba al 63,5% a la franja de 18 a 24 anys. A mesura que augmenta ledat, sincrementa el percentatge de població religiosa. Entre els més grans de 65 anys, els no creients només representen el 21,2%.

Les persones religioses practicants també descendeixen. La població que manifesta una opció de consciència religiosa i que es declara practicant habitual s'ha reduït fins al 18,3%.

 

L'assignatura de religió perd alumnat, mentre el professorat continua creixent

Segons dades del Ministeri d'Educació i Formació Professional del curs 2018-2019, s'incrementa el percentatge d'estudiants de primària que cursen activitats alternatives a la religió fins al 36,1%. Això no obstant, baixa l'alumnat de l'ESO que feia activitats alternatives fins al 39,6%. El País Basc (59,7%), Catalunya (58,4%) i les Illes Balears (45,8%) són les comunitats autònomes amb més proporció d'alumnes de primària que cursen activitats alternatives a l'assignatura de religió. Mentre les que menys són Ceuta (8,6%), Extremadura (13,6%) i Andalusia (19,5%). En el cas de l'ESO, les regions amb més alumnat que realitza activitats alternatives són Ceuta (70,9%), Melilla (74,7%) i el País Basc (58%).

Tot i la pèrdua progressiva d'alumnes que cursen l'assignatura de religió, el curs 2018-2019 es va augmentar el nombre de professors de religió fins als 35.294. Si s'analitza el període des del curs 2013-2014, quan hi havia 25.660 docents, es tracta d'un augment del 37,5% en els darrers sis anys. Són dades extretes de la memòria anual dactivitats de lEsglésia catòlica a Espanya.

 

Menys contribuents, però més diners per a l'Església catòlica

Segons les últimes dades fiscals disponibles pel Ministeri d'Hisenda, l'any 2018, el nombre de persones que van triar únicament la casella de l'Església catòlica a la declaració de la renda va baixar fins a l'11,3%. Es tracta de la xifra registrada més baixa si es té en compte que el 1998 marcaven aquesta opció el 36,6% dels contribuents. Si se sumen a les persones que marquen conjuntament la casella de la confessió catòlica i la de fins socials, el percentatge de contribucions també és el més baix de la sèrie amb un 32,7%. És a dir, només 3 de cada 10 contribuents financen l'Església catòlica amb l'assignació de l'IRPF. Tot i el descens de les X a la declaració de la renda, l'Església catòlica va rebre l'any 2018 un total de 261 milions d'euros, la xifra més gran registrada.

 

Els matrimonis civils s'imposen durant la pandèmia

Segons les darreres xifres de l'any 2020, els matrimonis civils van augmentar fins a representar 9 de cada 10 enllaços. Per territoris, lideren els matrimonis civils Melilla (93,88%), Catalunya (93,59%) i el País Basc (93,55%). Caldrà esperar les dades dels propers anys per observar si la crisi de la Covid-19 i les restriccions sanitàries han afectat la tipologia dels matrimonis, ja que hi ha hagut una reducció del 45% al ​​nombre d'enllaços.

 

Cada vegada menys importància de la religió, però es mantenen privilegis

Per a la Fundació Ferrer i Guàrdia, totes aquestes xifres indiquen que la pandèmia ha accelerat la pèrdua progressiva d'importància de la religió en la vida de la població espanyola. Cada vegada són més les persones que es declaren no creients, que inscriuen les seves filles i fills en activitats alternatives a l'assignatura de religió, que no marquen la casella de l'Església catòlica a la declaració de la renda, així com tampoc fan celebracions segons normes d'una confessió religiosa. Tot i això, l'Església catòlica continua mantenint privilegis únics com són el finançament via l'impost de l'IRPF o la presència de l'assignatura de religió de forma obligatòria a totes les etapes preuniversitàries, així com el seu sosteniment econòmic per part de l'Estat.