BretxaDigital personesGrans2Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ofereixen innegables oportunitats per a la millora de les oportunitats de vida de les persones, però no constitueixen per si soles la solució a les grans desigualtats socials, sinó que, com qualsevol avenç que resulta revolucionari, presenta profundes desigualtats. Aquestes desigualtats estan provocant que tota una part de la societat estigui quedant exclosa d’aquest nou paradigma social, el que es coneix com a Bretxa digital. 

A la Fundació Ferrer i Guàrdia, fa uns anys que hem començat a investigar sobre aquest fenomen, un d’aquests estudis centrat en les bretxes digitals i l’Educació, enfocat principalment al col·lectiu d’infants i adolescents, ens va permetre realitzar un treball previ que ens permetés analitzar la Bretxa digital des d’un enfocament de cicle de vida i que, per tant, ens resultés vàlid com a model d’anàlisi per al conjunt de la societat, i per a col·lectius específics, com en el cas d’aquest article: els col·lectius de persones grans. Atorgant un major pes a l'anàlisi de la inclusió digital, entesa com a qualitat d'ús o aprofitament de les TIC, més enllà de la bretxa d'accés i la bretxa d'ús

En la darrera dècada, s'ha generalitzat l'accés a les TIC en les persones grans a través dels smartphones. Un 61% de les persones entre 64 i 75 anys i un 28% de les persones entre 75 i 85 anys utilitzen aplicacions de missatgeria instantània. Però aquests dispositius tenen limitacions i no permeten realitzar usos més específics que requereixen un ordinador. Els ingressos de la llar determinen en gran manera la possibilitat d'accedir a internet cada dia, però també influeixen elements generacionals, el capital cultural o l'interès personal. En els majors de 65 anys, es connecten diàriament un 50,7%, mentre que entre les persones majors de 75 anys ho fan només un 17%. Aquesta bretxa en l'ús té un impacte en la capacitació digital de les persones. 

No hi ha inclusió digital si totes les persones no tenen les mateixes oportunitats per a treure profit de les TIC. En el cas de les persones grans, la superació d'aquesta bretxa d'aprofitament implicaria beneficis en aspectes relacionals, institucionals a l'hora de fer tràmits amb l'administració o serveis, així com millores en la salut i el benestar en la promoció de l'envelliment actiu o la gestió de la solitud, entre d'altres. 

La pandèmia està accelerant la reducció de l'escletxa d'accés a les TIC entre joves i persones grans. En 2019 un 63,6% de les persones d’entre 65 i 74 anys havien utilitzat Internet en els darrers tres mesos, i en 2020 un 69,7%, el que suposa més de 6 punts d’increment, essent el grup d’edat que més ha incrementat en aquest període. L'accés no garantieix adquirir suficients habilitats digitals. Algunes de les dades d’Eurostat ens mostren que entre les persones de 16 a 24 anys un 68% compta amb competències digitals avançades, mentre que entre les persones de més de 65 anys aquest percentatge és del 6,5%, i gairebé la meitat de les persones d’entre 65 i 74 anys que utilitzen Internet compten amb habilitats digitals baixes. 

Imatge1 BretxaDigital

En el col·lectiu de persones grans hi ha diferències segons nacionalitat i gènere. Les persones de 75 i més anys amb nacionalitat estrangera que han utilitzat Internet en els darreres tres mesos representen un 63%, mentre que en el cas de les persones amb nacionalitat espanyola, representen un 26,9%. Aquesta diferència s'explica per la percepció de necessitat de les TIC com una eina per mantenir el contacte amb les famílies del país d'origen, per realitzar tràmits relacionats amb la residència, etc. La bretxa de gènere també és una realitat palesa. Els homes accedeixen a Internet en major mesura que les dones, a causa dels impediments per socialitzar-se en les TIC, així com en la pervivència d'estereotips de gènere. 

Des de la Fundació Ferrer i Guàrdia estem abordant el fenomen de la bretxa digital en les persones grans en programes com els Espais de Millora de la Diputació de Barcelona, unes sessions per introduir millores en les polítiques públiques municipals adreçades a aquest col·lectiu.  

Consulta l'article complet