Captura ROBOTICS SEMINARI2 copiaDes de la Fundació Ferrer i Guàrdia hem conclòs els seminaris Robotics, dues sessions dedicades als centres de dinamització digital i el seu treball per reduir la bretxa digital, així com les seves estratègies per incorporar la participació de les persones joves. Els seminaris Robotics formen part d'un estudi que vol anar més enllà d'una radiografia de l'estat de la qüestió i que pretén reflexionar sobre els principals reptes que s'enfronten els centres de dinamització digital en l'horitzó 2025. Aquesta recerca respòn a la preocupació de la Fundació per l'abordatge de les bretxes digitals, que hem treballat darrerament en projectes com les "Bretxes Digitals i Educació" o en el document "Bretxes digitals: noves expressions de les desigualtats". La situació de pandèmia ha posat de manifest la magnitud d'aquest fenomen i de quina manera afecta als col·lectius més vulnerables, incloses les persones joves, especialment les provinents d'entorns desafavorits. 

Els seminaris web es van dur a terme els passats 24 de novembre i 1 de desembre on van participar algunes de les principals xarxes de centres de dinamització digital d'Espanya com són la Red KZgunea (País Basc), Guadalinfo (Andalusia), Plan de Competencias Digitales para la Empleabilidad en Extremadura i la Xarxa Punt TIC (Catalunya). En aquestes sessions també es va comptar amb entitats que treballen en l'àmbit de les TIC com l'associació Somos Digital, la fundació Cibervoluntarios, la cooperativa Colectic i el col·lectiu AUPEX. 

En aquestes sessions s'ha fet una selecció d'experiències de tota Espanya per representar diferents propostes de valor i especifitats concretes, experiències que treballen diferents casuístiques per analitzar una gamma més àmplia de realitats en relació a l'abordatge de la bretxa digital. 

 

Seminari I: reptes dels centres de dinamització digital

En la sessió del 24 de novembre van participar Guillem Porres (Somos Digital), Alejandra Betegon (Fundación Cibervoluntarios), Antonio Roman (AUPEX) i Mónica Acebo (Xarxa Punt TIC Catalunya). A més, es van mostrar les experiències de les xarxes KZgunea, Guadalinfo i Plan de Competencias Digitales para la Empleabilidad en Extremadura. En el seminari es van tractar les principals tendències i reptes a abordar per transformar els centres de dinamització digital en el futur, el rol de l'administració pública davant l'emergència digital, la perspectiva de gènere en combatre la bretxa digital i l'oportunitat per a desenvolupar les smart regions.  

Des de Somos Digital, el seu vicepresident, Guillem Porres, va identificar els principals reptes que s'enfronten els centres de dinamització digital com poden ser el combat de la bretxa digital en l'aprofitament i ús de les TIC, la relació de la ciutadania amb l'administració electrònica, la desinformació, la millora de l'ocupabilitat, la despoblació rural, l'envelliment actiu de la gent gran, i la promoció vocacional de les carreres STEM en relació a la bretxa de gènere. En la seva proposta de transformació, Porres indica que "els centres de dinamització digital del futur atendran a grups d'usuaris molt diversos i que el rol de les persones dinamitzadores serà transformador". Tot i així, aconsella que caldrà enfortir la diferenciació amb altres agents i aconseguir arribar al sector empresarial per tenir més impacte. 

La tècnica d'inclusió digital, Mònica Acebo, en representació de la Xarxa Punt TIC de Catalunya, va presentar el Pla de xoc per a una Ciutadania digital. En aquesta concepció, els centres de dinamització esdevenen eines per fomentar l'autonomia personal, la mobilitat territorial, l’apoderament i la sobirania tecnològica. "Cal treballar noves metodologies d'integració dels nous dispositius per a millorar la qualitat de vida de les persones, no per fomentar el consum de components", matisa Acebo. Així mateix, reconeix que és clau la figura del personal dinamitzador per acompanyar, formar i donar un servei de qualitat a les persones. 

Per part de la fundació Cibervoluntarios, la coordinadora Alejandra Betegon es va centrar en els projectes de la seva entitat que treballen per combatre la bretxa de gènere en relació a les desigualtats digitals. Per promocionar les vocacions STEM, Betegon explica que busquen donar visibilitat a dones referents en l'àmbit de les TIC per "trencar aquesta idea que es cultiva des de la infància i reforçar la imatge de dones emprenedores". 

Finalment, Antonio Roman, coordinador de la xarxa AUPEX va reflexionar sobre com la situació de pandèmia actual pot suposar una oportunitat per a desenvolupar la societat digital en l'àmbit rural amb les anomenades "smart regions". "Creant comunitats rurals més intel·ligents i més capaces per a adoptar una actitud crítica davant de les TIC", explica Roman. Per aquest motiu, proposa una actualització de l'aprenentatge al llarg de la vida i fomentar l'experimentació i la investigació en l'àmbit rural. 

 

Captura ROBOTICS SEMINARI1

 

Seminari II: centres de dinamització digital i persones joves

En la sessió de l'1 de desembre el contingut es va centrar en projectes de capacitació i inclusió digital que incorporen la participació de persones joves. Per a plasmar-ho, es va comptar amb tres experiències d'èxit com són les Olimpíades Robòtiques de la xarxa Guadalinfo, la iniciativa Conecta Joven de la xarxa KZgunea i el projecte Espacio Maker RavalFab de Colectic

Per una banda, aquestes xarxes i entiats van compartir algunes de les experiències i projectes que estan desenvolupant, la qual cosa va permetre detectar alguns dels elements d'èxit en l'abordatge de la bretxa digital amb el col·lectiu de joves. En el cas de les Olimpíades Robòtiques apropava coneixements a situacions reals amb l'objectiu de desenvolupar competències digitals des d'edats molt tempranes i despertar vocacions STEM, sobretot, entre les noies. A més, s'incorporava la participació de les famílies com un agent clau en l'acompanyament en un ús crític i segur de les TIC. Conecta Joven de la xarxa KZgunea treballa el component intergeneracional al fomentar que adolescents ensenyin a persones grans a utilitzar les TIC. El projecte estimula moltes aptituds entre les persones joves i els fa protagonistes. Per últim, al projecte "makers per a la inclusió", els joves són els i les protagonistes, el seu grau de participació i implicació és notori i destaca el fet que fa accessibles recursos TIC, apropant-los a col·lectius de joves que per la situació socioneconòmica majoritària d'un barri com el Raval de Barcelona, no podrien accedir a aquest tipus de tecnologies, i molt menys apropiar-se d'aquesta i transformar la seva realitat.

Posteriorment, les tres persones ponents, Alberto Corpas (Guadalinfo), Toñi Maestro (Kzgunea) i Pep Oliveras (Colectic) van exposar algunes de les claus d'èxit d'aquests projectes. I finalment, es va obrir un debat sobre la relació dels centres de dinamització digital amb les persones joves. Corpas destacava la importància de millorar l'ocupabilitat dels joves i "motivar i promoure la incorporació dels joves en el sector informant de les necessitats del mercat laboral i capacitant-los per millorar les seves expectatives laborals". Toñi Maestro mencionava que és clau promoure el seu empoderament a partir de la seva participació, ja que així "enforteixen les relacions amb la comunitat, se senten valorats, milloren la seva autoconfiança i fan que creguin en les seves pròpies capacitats". Finalment, Pep Oliveres esmentava que el treball amb les persones joves ha de tenir una visió holística perquè "no només treballem amb l'individu, sinó amb tot el seu entorn (escolar, familiar i relacions interpersonals), l'impacte que pot tenir en aquest jove repercutirà en tots aquests àmbits". Per això proposa que l'oferta dels centres de dinamització digital cap als joves combini tant entreteniment com l'adquisició de competències digitals per promoure la inserció laboral.