202009 Entrevista TV3El pla pilot de la Generalitat per introduir l'assignatura de religió islàmica a escoles públiques catalanes ha reobert el debat sobre l'ensenyament confessional a l'educació. Des de la Fundació Ferrer i Guàrdia ens hem posicionat en contra quan es va anunciar la iniciativa abans de l'inici del curs escolar. Per aquest motiu, vam emetre un comunicat conjunt amb Ateus de Catalunya i Europa Laica on es van sumar prop de 10 entitats educatives, laïcistes i humanistes per defensar una educació laica sense presència de cap religió. 

En aquest debat, ens hem posicionat com una de les poques veus a Catalunya que reclama obertament la retirada de totes les assignatures de religió de l'ensenyament lectiu sostingut amb fons públics. En un reportatge a TV3, vam criticar que el pla pilot de la Generalitat aprofundeix en la segregació per creences de l'alumnat. En un debat en el programa d'Aquí Cuní de la SER Catalunya, vam defensar com els drets dels infants són el bé superior, la seva autonomia i la seva llibertat de consciència, estan per sobre de les conviccions dels seus pares i mares. En la mateixa línia, vam participar en l'Ofici d'Educar, en El Suplement de Catalunya Ràdio, i vam afegir que és important conèixer el fet religiós però des d'una perspectiva no-doctrinal i transversal en assignatures ja existents.  

Alguns posicionaments han justificat l'ensenyament de la religió islàmica com una compensació cap a una minoria confessional i per posar fi a una discriminació històrica. Des de la Fundació ens hem mostrat crítics amb aquests plantejaments que considerem que no se centren a assolir l'objectiu final d'una educació laica. En un reportatge del Diari de l'Educació, replicàvem que el proselitisme religiós no ha de tenir cabuda a l'escola pública i que una assignatura confessional no soluciona els problemes per exercir les creences o la falta de llocs de culte. En un article a La Directa anàvem més enllà, crèiem que la introducció de la religió islàmica no és una mesura inclusiva sinó que afavoreix la separació dels alumnes per creences i per tant, reforça la construcció d'identitats comunitaristes. A més, el pla suposa la consolidació dels privilegis de l'Església catòlica en l'ensenyament i que la seva presència deixi de ser qüestionada. 

Com portem defensant fa més de 30 anys, una educació laica basada en la transmissió de coneixements universals i valors compartits és la millor eina per garantir la inclusió de tot l'alumnat i el respecte a les seves creences sense imposicions ni privilegis a cap confessió. Per a aconseguir-ho, és necessari la denúncia del Concordat, l'acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu que estableix els privilegis de l'Església catòlica en matèria educativa, així com la modificació dels acords del 1992 amb les confessions religioses que equipara aquestes concessions a quatre minories religioses.