La crisi sanitària del Covid-19 ha provocat la suspensió de les processions i cerimònies religioses previstes per Setmana Santa a tot l'Estat Espanyol. Comunitats com Múrcia, Madrid, Castellà i Lleó o Sevilla han cancel·lat tots els actes de caràcter religiós atenent a l'Estat d'Alarma decretat pel l'executiu espanyol fins al pròxim 12 d'abril, seguint les indicacions de les autoritats sanitàries, per evitar la propagació de la pandèmia. 

El GoCatedral Sevillavern Espanyol ha fixat aquesta data després que s'hagin suspès tots els actes religiosos relacionats amb la Setmana Santa. L'executiu ha pres aquesta decisió per evitar els 30 milions de desplaçaments que s'esperaven a tot el país durant aquest període. La mateixa Santa Seu del Vaticà va anunciar el passat 15 de març que totes les celebracions litúrgiques de la Setmana Santa se celebraran sense la presència de fidels per l'emergència sanitària del coronavirus. 

El darrer decret del Govern Espanyol per reduir desplaçaments, comunicat pel president Pedro Sánchez el passat 28 de març, obliga a quedar-se a casa a tots els treballadors i treballadores d'activitats no essencials del 30 de març al 9 d'abril. L'objectiu d'aquesta mesura és rebaixar la mobilitat de la ciutadania espanyola. 

Si bé en un context com l'actual l'executiu ha de centrar-se en la lluita per combatre la pandèmia mundial que estem vivint, la crisi econòmica que derivarà d'aquest conflicte és fàcil de preveure. En aquesta situació, és més necessari que mai evitar aquelles despeses públiques que no vetllin pel conjunt de la societat. Cal derogar el Concordat entre la Santa Seu i l'Estat Espanyol. Uns acords que, des de l'any 1979, atorguen privilegis econòmics, educatius i culturals a l'Església Catòlica.  

Un dels privilegis que s’activa cada abril és el de la recaptació del 0,7% de l’IRPF d’aquelles persones que marquin la casella de l’església catòlica, una via de recaptació directa amb la que no compta cap altra confessió, ni entitat i que detreu diners dels pressupostos generals de l’Estat. 

Tot i que en diverses ocasions s'ha posat en dubte els privilegis i la influència desmesurada de l'Església cap a l'Estat, els acords continuen vigents i encara no s'ha iniciat cap procediment de reforma o de derogació. 

A més a més, tal com demostren les dades recollides en l'Informe Ferrer i Guàrdia 2018, ens trobem en una societat cada vegada més secularitzada i amb menor nombre de creients practicants. A Espanya els joves adscrits a opcions de consciència no religiosa gairebé constitueixen el 49% del total mentre que en el grup de persones majors de 65 anys, la xifra de no adscrits a una consciència religiosa és del 10%. L'informe també mostra que actualment tan sols un 25% de la població espanyola creient es declara practicant al conjunt de l'Estat Espanyol. 

Així doncs, vivim en una societat on la transformació generacional respecte la creença i la pràctica la religiosa és indiscutible, fet que corrobora que avui dia els privilegis de l'Església tenen menys sentit que mai perquè no acompanyen la realitat social del nostre país. Per altra banda, el Concordat també vulnera el principi d'igualtat i la neutralitat de l'Estat en assumptes religiosos present en la Constitució. Per tant, l'Estat no representarà a tota la ciutadania si no manté la seva independència de l'Església. 

En definitiva, l'actual suspensió de les processons i cerimònies religioses de Setmana Santa a tot l'Estat Espanyol és una mesura necessària per pal·liar la crisi sanitària del Covid-19. Tot i això, la crisi econòmica que esdevindrà d'aquest context també requerirà mesures per garantir el benestar de la ciutadania espanyola i, per aconseguir-ho, caldrà, entre moltes altres mesures, no desviar pressupostos públics al finançament dels privilegis de l'Església Catòlica establerts ara ja fa més de 40 anys.