Ferrer i Guàrdia serà escollit, també, president del Comitè directiu de la Lliga Internacional per a l'Educació Racional de la Infància que, entre altres activitats, es donarà a conèixer per mitjà de les revistes L'École Renovée, publicada a Brussel·les i a Amsterdam, i Scuola Laica, de Roma.

A més a més, Ferrer i Guàrdia és també un promotor essencial d'allò que serà un tret característic del teixit associatiu, del seu entramat social i cívic: la connexió del fet educatiu amb els moviments socials i polítics que han pretès anar més enllà en el terreny de la defensa de la dignitat de totes les persones, especialment les més desafavorides, i en l'avenç cap a fórmules més solidàries d'organització de la societat. Un compromís que podem situar en els paràmetres del republicanisme cívic, d'aquesta sensibilitat cívica, laica i espiritualment republicana -s'anomeni com s'anomeni- que traspua l'obra de tots els protagonistes d'una història de la llibertat. Ferrer i Guàrdia entre ells.

Ho podem constatar, entre altres aspectes, amb la presència i la col·laboració activa d'il·lustres ciutadans en la Junta promotora de l'Escola Moderna. Hi podem trobar Cristóbal Litrán, que seria secretari personal de Ferrer, prestigiós traductor; Joan Colominas Maseras, administrador de la secció de publicacions de l'Escola Moderna, director del seu Butlletí, professor de francès de l'Escola de Comerç de Barcelona i dirigent local del republicanisme radical; Roger Columbié, dirigent del Centre Republicà Històric de Barcelona; Anselmo Lorenzo, pedagog actiu, director de publicacions de l'Editorial de l'Escola i destacat representant del corrent llibertari del moviment obrer; i Eudald Canibell, que entronca amb el catalanisme federalista des de les arrels llibertàries, figura eminent del món associatiu barceloní -fundador, per exemple, del Centre Excursionista de Catalunya i de l'Institut Català de les Arts del Llibre.

 

thumb_ferrer-anselmo_lorenzothumb_Kropotkinthumb_JeanGravethumb_EliseeReclus1905thumb_federicourales