Imprimir

Imatge de la presentació amb els mitjansLa Fundació Ferrer i Guàrdia va presentar aquest dimarts davant els mitjans de comunicació l'Informe Ferrer i Guàrdia 2018. En aquesta vuitena edició de l'estudi, amb el subtítol "Pensament crític, raó per a l'emancipació", es va mostrar de nou una radiografia de la laïcitat i la religiositat a Catalunya i a Espanya.

Les dades més rellevants de l'Informe és que creix el nombre de parelles que decideixen contraure matrimoni sense passar per l'Església o qualsevol altre ritus religiós. Catalunya és la comunitat autònoma on es celebren més matrimonis civils amb un 90,9% l'any 2018. La mitjana al conjunt d'Espanya és que 8 de cada 10 matrimonis ja són civils. Per comparar l’evolució de la societat, apuntar que l’any 1992 el 79,4% dels matrimonis eren religiosos, pràcticament el mateix percentatge que actualment els matrimonis civils.

La secularització de la societat també es tradueix en un augment de les adscripcions de consciència no-religioses. L'any passat es va assolir un màxim històric a l'Estat Espanyol amb un 27% de la població que es declara: atea, agnòstica, o simplement, no creient. Els joves es mantenen com el grup d’edat menys religiós. En les persones d’entre 18 i 24 anys, una majoria del 48,9% es declara no creient i supera al percentatge dels que si es consideren religiosos. La religiositat, però, augmenta amb l’edat i arriba al seu màxim entre els majors de 65 anys on un 88,6% es declara creient.

En l’àmbit educatiu a Espanya, durant el curs 2015-2016, un 33% de l’alumnat de primària van realitzar activitats alternatives a la religió. Aquesta proporció és del 46% en el cas dels estudiants de l’ESO, mentre que de Batxillerat no es disposen de dades d’aquest curs. I pel que fa al finançament de l'Església catòlica, els seus ingressos a través de l'assignació de la declaració de la renda es mantenen estables en 227 milions d'euros, però la principal tendència, segons les últimes dades fiscals del 2015, és que es redueix fins al 14,2% les persones que marquen únicament la casella de l'Església.

L’informe també compta amb un bloc d’articles dedicat a alternatives per a l'emancipació des de l'àmbit de l'educació: com fomentar el pensament crític, les pedagogies que fomenten el lliurepensament i com combatre les fake news. En aquesta edició hi han participat el doctor en biologia, David Bueno, la historiadora, Valeria Giacomoni, el mestre de primària i membre de l’equip director de la revista Infància, David Altimir, l’escriptor i divulgador científic, Ignasi Llorente, el president del sindicat de periodistes de Catalunya, Quico Ràfols, i el doctor en ciències econòmiques, Antoni Castells. En la publicació també hi ha articles on s’aborden qüestions com les immatriculacions de l’Església catòlica, escrit per Sílvia Luque, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, i sobre el 40è aniversari dels acords del Concordat entre l’Estat espanyol i la Santa Seu a càrrec de Santi Castellà, investigador en Dret Internacional Públic.

Podeu consultar aquí l'Informe Ferrer i Guàrdia 2018.