FotoConversaCritica Ponents

La Fundació Ferrer i Guàrdia va presentar públicament aquest dimarts el seu darrer anuari de la laïcitat amb un col·loqui sobre pensament crític en l’educació. L’acte va estar protagonitzat per David Bueno, biòleg, genetista i autor del llibre “Neurociència per a educadors”, la historiadora especialitzada en pedagogia llibertària i autora del llibre “Joan Puig Elias: anarquisme, pedagogia i coherència”, Valeria Giacomoni, i el divulgador científic i expert en noves tecnologies, Ignasi Llorente, qui també ha publicat recentment un llibre titulat “La Història de la Ciència com mai te l’han explicat”. Els tres ponents són alguns dels articulistes signants de l’Informe Ferrer i Guàrdia 2018, que en aquesta vuitena edició tractava sobre el pensament crític.

En la conversa moderada pel vicepresident de la Fundació, Vicenç Molina, es va tractar com abordar el pensament crític des de la vessant de la neurociència, la pedagogia i el mètode científic, així com propostes d’actuació per millorar l’educació.

 

 

Introduir el mètode científic a les escoles i replantejar exàmens com el de la selectivitat, són algunes de les propostes que van sorgir en el col·loqui. Pel divulgador científic, Ignasi Llorente, cal que la capacitat de dubtar de les certeses, de plantejar-se preguntes, formular hipòtesis i experimentar per corroborar-les es porti a les aules perquè diu, “el que és més útil en sortir de l’escola és en dubtar”. Argumenta que qüestionar-se les coses és la millor manera d’enfrontar-se als dogmes i a la post-veritat. D’altra banda, el genetista David proposa un replantejament d’exàmens com la selectivitat que són proves memorístiques que només serveixen per endreçar els estudiants en funció de la nota. Segons la seva experiència, prefereix no posar exàmens als seus alumnes, perquè explica que “aprenen amb més eficiència quan han de demostrar al final el que han après, i entre ells es fan preguntes i entre ells se les responen”.  En el cas de l'educació primària, el genetista veu necessari que es potenciï al màxim l’activitat del cervell per fer connexions noves entre neurones. “Les matèries que flexibilitzen més el cervell són la música, l’art i les activitats psicomotrius”, assegura Bueno. En la seva teoria de com estimular el pensament crític, també argumenta que la motivació és la clau en l’ensenyament. “Un cervell motivat té més energia, les neurones tenen més oxigen i pot actuar més estona sense cansar-se i pot realitzar tasques més complexes”, explica.

En el cas de la pedagoga Valeria Giacomoni, la seva exposició s’ha centrat en com cal garantir la curiositat natural dels infants i assegurar que estiguin motivats per estimular el seu aprenentatge. “Si els infants tenen les necessitats de son i d’estima cobertes, només volen aprendre més”, assegura. Giacomoni també ha criticat la tendència de l’utilitarisme en l’educació que es manifesta en com les carreres universitàries s’orienten cada vegada més al mercat laboral i han perdut el rol d’emissors de la cultura. Per aquest motiu, ha reivindicat referents de la pedagogia autòctons com Ferrer i Guàrdia o Joan Puig i Elias que estimulin el pensament crític perquè “una societat és més lliure quan les persones poden pensar amb les seves pròpies idees”.

En la conversa també hi ha participat amb alguna intervenció el president del Sindicat de Periodistes, Quico Ràfols. El periodista ha fet referència al seu article que també recull el darrer Informe Ferrer i Guàrdia i ha defensat el dret a la informació. “El dret a la informació és essencial per una societat crítica perquè tingui dades per fer-se preguntes i trobar respostes”, ha argumentat Ràfols. Critica que actualment aquest dret està cooptat pels poders polítics i interessos econòmics i reclama polítiques perquè la ciutadania pugui exercir aquest dret a la informació.