Imprimeix

ImatgeSilvia Protagonistes PuntAvuiTVLa societat cada vegada és menys religiosa, però la promoció de la laïcitat es troba fora de l’agenda pública. Aquesta seria la principal conclusió de l’entrevista a la directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Sílvia Luque, convidada en el programa “Protagonistes” del passat dissabte 11 de maig a El Punt Avui TV. L’entrevista conduïda per la periodista, Mireia Rourera, va versar sobre la campanya per demanar la derogació del Concordat, les immatriculacions de l’església catòlica, l'assignatura de religió a les escoles, així com les últimes dades sobre religiositat i laïcitat a l’Estat Espanyol recollides en el darrer Informe Ferrer i Guàrdia.

Per veure l'entrevista en vídeo, ho podeu fer aquí.  

Per llegir la versió escritaaquí

Els acords entre la Santa Seu i l’Estat Espanyol ha estat un dels temes clau del programa. La Fundació ha engegat aquest any la campanya #Aturemelconcordat per denunciar aquest tractat internacional que ara fa 40 anys que es va signar perquè suposa les bases de tots els privilegis jurídics i econòmics que compta l’església catòlica en l’actualitat. “Acabem de passar unes eleccions generals en les que molts pocs partits portaven elements vinculats a la laïcitat o a l’eliminació d’aquests privilegis respecte l’església catòlica”, explicava Luque en el programa. Concretament, només alguns partits d’esquerres proposaven alguna qüestió sobre les immatriculacions i només una formació política demanava la derogació del Concordat.

L’exemple més evident de privilegi econòmic és el fet que l’església catòlica és l’única confessió que compta amb una casella en la declaració de la renda. En l’entrevista, Luque va deixar clar que “s’ha de garantir la llibertat religiosa, la llibertat de culte, però això no té perquè implicar el sosteniment econòmic d’aquestes confessions”. A més, va apuntar com el mateix Concordat preveia que el finançament a través de l’estat era de transició i que la pròpia església ha de trobar la manera d’autofinançar-se

En el cas dels privilegis jurídics, un fenomen recollit en l'Informe i en publicacions fetes per la Fundació, i que està generant litigis entre l'Església i molts pagesos a Catalunya són les immatriculacions. Es tracta d’una potestat que compta l’Església catòlica per registrar propietats a nom seu sense necessitat de cap prova documental. Un privilegi que es deriva de la llei Hipotecària del 1946, i que va reformar el govern de José Maria Aznar el 1998 i que va permetre als bisbats poder immatricular també els centres de culte. Per Luque l’església ha aprofitat aquesta legislació per espoliar propietats comunitàries o de persones concretes. “El que falta és molta transparència sobre quantes propietat s’han immatriculat i quines són”, apunta la directora de Ferrer i Guàrdia. Segons els càlculs que s’han elaborat, en el període 1998 i el 2015, quan es va posar fi a aquesta pràctica, s’haurien immatriculat unes 4500 propietats en el conjunt de l’estat, i es creu que des del 1946 es podria multiplicar per deu aquesta xifra.

En matèria d’educació, la directora és on ha denunciat un dels privilegis del Concordat que encara manté l’església catòlica: l’obligatorietat de l’Estat d’oferir l’assignatura de religió en l’etapa preuniversitària. Un privilegi que ha donat peu a l’extensió de les escoles concertades. “Som dels països que tenim major percentatge d’escola concertada, i dintre d’aquesta, el 72% de les línies concertades són religioses”, apunta Luque. Afegeix que es tracta d’una anomalia i que fomenta la segregació escolar. Per la directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, com a entitat que promou els valors d’una educació laica, el que caldria és eliminar els concerts i treure l’assignatura de religió de les aules, perquè afirma, “el que recull el Concordat és contrari al principi d’igualtat i és una via per separar els alumnes per qüestió de religió”.

En l’entrevista també s’han analitzat algunes de les dades recopilades en l’Informe Ferrer i Guàrdia 2018. Com el fet que les persones no-creients augmenta fins el 27% de la població a Espanya, o que 9 de cada 10 matrimonis a Catalunya van ser civils. Per la coordinadora de la publicació, la pràctica religiosa en els ritus de pas és on s'està experimentant una caiguda més forta. “La desafecció cap a l’església és més gran que la desafecció cap a les creences religioses”, conclou Luque. Una de les causes que podrien reforçar aquesta tendència són els casos d’abusos sexuals a menors dins la seu de l’església. Per Luque, hi ha hagut una pràctica d’ocultació sistemàtica dels delictes per part de la jerarquia eclesiàstica i s’ha trigat massa a prendre mesures.

Però el factor més clar en perquè la societat espanyola cada vegada és menys religiosa és el canvi generacional. En l’informe Ferrer i Guàrdia es porta detectant en els diferents anuaris que les persones joves són les menys creients. Per a Sílvia Luque la causa que ho explicaria és l’educació que han rebut les generacions joves. Al contrari que les persones majors de 65 anys, educades durant el règim franquista on s'imposaven els valors del nacionalcatolicisme, els i les joves han crescut en democràcia.