Imprimeix

Portada Decaleg2La Fundació Ferrer i Guàrdia llança una campanya per situar les polítiques de joventut en l’agenda pública per a les eleccions municipals del 26 de maig. L’entitat ha elaborat un decàleg amb el títol “Propostes per a unes polítiques de joventut transformadores” on es recomanen fins a 40 mesures concretes en matèria de joventut als candidats i candidates de tots els partits polítics. L’objectiu de la campanya és reivindicar unes polítiques de joventut amb capacitat de millorar les condicions de vida dels i les joves impulsades des dels ajuntaments.

Descarrega't el cartell del decàleg.

Descarrega't les propostes del decàleg. 

Per què fem aquest decàleg?   

Com a entitat especialitzada en temes de joventut amb més de 30 anys d’experiència, la necessitat d’elaborar aquest decàleg ve donada per la realitat observada en molts municipis, a partir de l’elaboració dels Plans Locals de Joventut. En moltes ocasions, les polítiques de joventut que es realitza des dels ajuntaments no responen adequadament les necessitats de les persones joves com són: trobar feina estable i de qualitat, accedir a un habitatge digne, o aconseguir una formació adequada.

La població jove representa el 25% del total si es té en compte les edats compreses entre els 12 i els 34 anys. Si bé aquestes edats no són les que es corresponen amb les que recull la Llei 33/2010 de polítiques de joventut, la realitat dels serveis de joventut és que atenen al segment adolescent i que tenen voluntat d’atendre també al de més edat. Cada franja d’edat té necessitats diferents, però l’emancipació dels i les joves cada vegada s’està endarrerint més a causa de la precarietat laboral, els baixos salaris i els alts preus per accedir a un habitatge. Per aquest motiu, les polítiques de joventut han d’acompanyar tendència aquestes transicions. Segons l’Enquesta de Població Activa del primer trimestre del 2019, l’atur juvenil se situa actualment en el 21,7% (joves entre 16 i 29 anys). Aquest percentatge s’eleva encara més entre els qui tenen un nivell formatiu inferior i entre la població estrangera. L’edat en que els i les joves s’emancipen se situa al voltant dels 29 anys, una edat superior als 26 anys de la mitjana dels països de la Unió Europea. Segons dades de l’Agència Catalana de Joventut, el 2017 a Catalunya només hi havia emancipades un 23,8% de les persones joves.

Cal transformar joventut en un servei de primera categoria

Les deficiències que s’han detectat a l’hora d’aplicar polítiques de joventut parteixen de la falta de personal i recursos. Joventut es considera en molts ajuntaments com un servei de segona categoria. La seva etiqueta com a servei sense importància fa que aquesta regidoria no tingui un personal tècnic estable, ni compti amb el pressupost necessari per aplicar polítiques d’emancipació juvenil. En una enquesta a municipis formulada per la Generalitat de Catalunya el curs 2016-2017, només el 30,2% dels consistoris tenia una regidoria exclusiva de joventut, tan sols el 21,3% tenia una estructura tècnica exclusiva per a joventut, i el 35,8% dels ajuntaments no tenien cap partida pressupostària dedicada a joventut. Sense personal tècnic ni recursos, les actuacions adreçades als joves es centren sovint només en activitats culturals i esportives.

Les recomanacions del decàleg van en dues direccions: cal dotar de recursos i personal els serveis de joventut per poder aplicar polítiques d’emancipació juvenil, i respondre les necessitats de les persones joves en matèria d’ocupació, formació, habitatge, benestar i participació. Aquests són els 10 punts del decàleg:

Cartell Decaleg PolitiquesJoventutTransformadores FFG