Lliga per la laïcitat: finançament església

L’aparició de representants públics als actes de celebració de la Setmana Santa, que tant han donat que parlar aquest any, és només un dels múltiples exemples de la confessionalitat “de facto” de l’Estat espanyol. Com també ho és la coneguda com “la X de l’església” a la recaptació de l’IRPF.

Els contribuents que marquen la casella de l’Església Catòlica a la declaració de renda no estan fent cap aportació individual extra, sinó que estan reduint en un 0,7% la seva aportació a l’Estat, o bé un 1,4% si marquen també la casella d’altres fins socials. Amb la qual cosa, aquestes quantitats són deixades d’ingressar per la hisenda pública.

A la campanya de la Renda 2014 –últim exercici amb dades disponibles–, Hisenda va deixar de recollir més de 231 milions d’euros a favor de l’Església, segons la investigació realitzada per la Fundació Ferrer i Guàrdia al seu estudi “Laïcitat en xifres”. Aquest estudi forma part de l’Informe Ferrer i Guàrdia 2017, que es presentarà properament.

Aquest sistema és un mecanisme creat per pal·liar la incapacitat crònica de l’Església Catòlica d’acomplir les obligacions contretes a l’article segon de l’Acord entre l’Estat espanyol i la Santa Seu sobre Assumptes Econòmics de 1979, al qual es preveu que l’Església aconsegueixi per sí mateixa els recursos suficients per al seu propi finançament, el que no solament no ha aconseguit des de la seva signatura fa prop de 40 anys, sinó que cada vegada queda més lluny.

Acord de l’Estat Espanyol i la Santa Seu sobre Assumptes econòmics de 1979

Article 2.5: L’Església Catòlica declara el seu propòsit d’aconseguir per sí mateixa els recursos suficients per a l’atenció de les seves necessitats. Quan sigui aconseguit aquest propòsit, ambdues parts es posaran d’acord per substituir els sistemes de col·laboració financera expressada en els paràgrafs anteriors d’aquest article, per altres camps i formes de col·laboració econòmica entre l’Església Catòlica i l’Estat.

Aquest sistema de finançament atorga a l’Església Catòlica una situació de privilegi respecte de qualsevol altre confessió religiosa o organització no religiosa, i contradiu el principi d’aconfessionalitat de l’Estat, recollit a l’article 16 de la Constitució.