Naixement FiG TwTal dia com avui de 1859 naixia a Alella Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog autodidacte fundador de l’Escola Moderna, oberta a Barcelona, al carrer Bailèn, el 1901.

L’Escola Moderna desenvolupà un ensenyament inspirat en el lliurepensament, en el que es practicava la coeducació -de sexes i de classes socials-, insistint en la necessitat de la higiene personal i social, rebutjant els exàmens i tot sistema de premis i càstigs, obrint l'escola a les dinàmiques de la vida social i laboral, i organitzant activitats de descoberta del medi natural. Els nens i nenes van experimentar una insòlita llibertat, fent jocs i exercicis a l'aire lliure, i un dels eixos de l'aprenentatge el van constituir les seves pròpies redaccions i comentaris d'aquestes vivències. Un trencament veritablement revolucionari amb els mètodes tradicionals i amb una clara voluntat emancipadora.

En la inauguració de l’Escola, el 8 de setembre de 1901, Ferrer descrivia així el seu propi projecte: “Tinguem tot ben entès que no som una escola més, sinó la primera, i fins ara l'única, que refusa de sotmetre's als poderosos, que exalta els desheretats, que estableix la igualtat dels estaments i els sexes, que posa a l'abast de la intel·ligència de nois i noies el coneixement de la natura i la darrera paraula de la ciència, sense respectar privilegis, com un homenatge degut a la veritat i la justícia."

A l'Escola Moderna també s’hi organitzaven conferències dominicals, enteses com una extensió educativa per a les famílies, comptant amb el suport i la intervenció de personatges com Odón de Buen o Santiago Ramón y Cajal, d'un prestigi científic universal.

Els mètodes d’ensenyament de l’Escola Moderna van ser revolucionaris i van donar un impuls extraordinari a l’ensenyament no només a Catalunya, o a Espanya, sinó molt especialment a Amèrica del Sud. El llegat de Ferrer i Guàrdia va ser recuperat durant la II República i posteriorment Joan Puig Elias, que sempre es va considerar deixeble de Ferrer i Guàrdia, va situar aquest conjunt d'ideals pedagògics i humanistes en el centre de l'entramat del CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada). El seu llegat ha arribat a la pedagogia aplicada avui a les escoles: el coneixement a través del diàleg i la reflexió, l’adaptació de l’educació a les capacitats i als interessos de cada alumne, l’experimentació i el contacte amb l’entorn, o l’avaluació continua sense exàmens, entre d’altres.

L’atemptat contra Alfons XIII el 31 de maig de 1906, perpetrat per Mateu Morral (bibliotecari de l’Escola Moderna), va conduir a Ferrer al seu primer judici i a la presó, i aquest fet va suposar el tancament definitiu de l’Escola Moderna com a centre d’ensenyament. Però va ser l’acusació de rebel·lió militar, com a suposat instigador de la Setmana Tràgica, la que el va conduir al judici en el que, injustament i en un procés sense garanties, va ser condemnat a mort. El militar encarregat de la seva defensa, D. Francisco Galcerán Ferrer, va entendre els motius profunds de la seva acusació i els expressà així durant el procés: “Aquesta campanya és dirigida principalment contra la persona de Ferrer per odi i temor a l’educació donada a la classe obrera, per por que amb la il·lustració els desesperats ennobleixin i sacsegin jous indignes de la raça humana”. Malgrat el clam de nombroses figures internacionals i les crítiques internes a Maura, la sentència es va executar el 13 d’octubre de 1909 al Castell de Montjuïc. Les últimes paraules de Ferrer van anar adreçades al seu projecte de vida, Ferrer va morir afusellat al crit de “Visca l’Escola Moderna”.

Si voleu ampliar aquesta informació ho podeu fer aquí