El ciberbullying o ciberassetjament és un dels riscos que ha provocat més alarma social i que ha generat més literatura relacionada amb aquest tema en els darrers anys. Segons el Departament d’Ensenyament, un de cada quatre casos d’assetjament es tracta de ciberbullying.

Es tracta de la “persecució social” que es duu a terme utilitzant eines tecnològiques, és a dir, es dóna quan un infant, adolescent o jove és agredit psicològicament de manera continuada en el temps per un o diversos individus per mitjà de dispositius TIC.

El ciberassetjament es caracteritza per:

student graffitti

  1. Es produeix en qualsevol moment i lloc. De la mà del mal ús de les TIC, l’accés a la víctima és il·limitat.
  2. L’anonimat dels agressors/es, en tant que la xarxa permet ocultar les seves identitats.
  3. L’agressió es difon i es comparteix amb rapidesa i l’impacte de l’agressió s’amplifica.
  4. El nombre de possibles “espectadors/es” s’incrementa exponencialment.
  5. L’agressió no desapareix, és permanent degut al rastre que queda a la xarxa.
  6. Les persones agressores no poden controlar l’abast del contingut publicat, per la qual cosa tampoc hi ha una referència clara que determini un moment per parar.

Un aspecte interessant a destacar és la doble vessant de la “llei del silenci”, tant per part de la persona assetjada com entre els i les companyes que, tot i ser testimonis d’aquestes situacions, no actuen al respecte. En aquest sentit, el Departament d’Ensenyament destaca que 8 de cada 10 alumnes no fa res davant d’un cas d’assetjament.

 

Per consultar les fonts i aprofundir aquest conceptes recomanem visitar l’apartat Descàrregues d’aquesta web.