A continuació es recullen alguns aspectes a treballar, organitzats en funció de les temàtiques destacades en aquest capítol:

 

Identitat digital

  • El coneixement crític de la identitat digital pròpia: és important aprendre a valorar de forma crítica la identitat digital i les seves característiques. És cabdal que adolescents i joves es preguntin ‘Qui sóc a la xarxa?’ i, alhora, prenguin consciència del rastre que es deixa a Internet i les implicacions presents i futures d’aquest rastre.
  • La sobreexposició: donat que la xarxa es converteix gairebé en un banc de proves, els i les joves tendeixen a sobreexposar-se, de forma que alguns dels seus perfils es converteixen en quasi un relat ininterromput de la seva quotidianitat, gairebé com un quadern de bitàcola en línia.
  • La idealització o caricaturització de la identitat: la voluntat d’agradar, o d’aproximar-se al màxim possible a un determinat cànon, estil, estereotip, etc. pot conduir a la idealització d’una determinada identitats o, per contra, a la seva caricaturització.
  • La identitat digital també interacciona amb altres aspectes com l’egocentrisme, els estereotips, les relacions grupals, els rols de gènere, el “postureig”, la manca d’espais d’exploració segurs...

 

Món físic i virtual

  • Dissonàncies entre el jo online i el jo offline: una de les alertes d’un ús digital problemàtic es troba en el fet que el/la jove sigui molt diferent a la xarxa a com és presencialment.
  • El postureig desmesurat una identitat que es configura molt més a través de les mentides que de les veritats, orientada a transmetre una determinada imatge.
  • L’obsessió per ser influencer (per influir) i la generalització que res no és vàlid si la resta d’usuaris/es de la xarxa no ho reconeix com a tal.
  • Molta activitat online, poca activitat offline: si bé la inversió de temps dedicat a les pantalles no constitueix, per si sola, un indicador fiable d’un consum digital que pugui ser problemàtic, quan el volum d’activitat online és molt superior a l’activitat offline podriem estar parlant de l’abandonament d’una esfera de socialització en favor d’una altra.

 

Petjada digital

  • La intimitat: “Si bé la població adulta ha estat socialitzada sota el marc de protecció de la nostra intimitat, cal replantejar-nos quin sentit té aquest aspecte en el moment actual”( Bernabeu, J. i Plaza, I. 2015).
  • Capacitat crítica en torn a la protecció de les dades personals i la privacitat: fomentar la responsabilitat, potenciar l’autonomia i tractar les pràctiques problemàtiques. A més, cal ser conscient que la privacitat a la xarxa depèn del tipus d’ús que en faci l’individu, de les interaccions amb altres usuaris/es i també de l’ús que aquestes altres persones facin dels continguts que hom comparteix.
  • La reputació digital: conèixer quins són els elements que estan configurant la reputació digital d’un individu, tant l’activitat pròpia de l’usuari/a com les interaccions amb altres.
  • Res no és gratis, a la xarxa tampoc: són diversos els autors que consideren que les dades personals ja es reconeixen com el nou petroli del segle XXI i, en general, les persones joves donen una importància mínima a la seva transacció.
  • La “higiene” digital: és necessari que els i les adolescents puguin disposar d’un espai propi on definir-se, pensar-se i repensar-se per construir la seva Identitat digital de forma progressiva, sense que això suposi que es genera un gruix d’“antecedents” que poden tenir determinats efectes al llarg de la seva vida.
  • Els “models d’amenaça”: els experts en privacitat utilitzen aquest concepte per referir-se al fenomen pel qual, sovint, les persones usuàries de xarxes socials produeixen i comparteixen continguts pensant en l’“audiència imaginada”, és a dir, pensant en aquells contactes amb els que mantenen una relació més estreta, però no en el conjunt de contactes de la xarxa. 

Per treballar aquests conceptes recomanem descarregar la Guia de recursos Segurnet, a l’apartat Descàrregues d’aquesta web.